Trabaja con nosotros

Prevenir el deteriorament cognitiu (I): pèrdua de memòria, deteriorament cognitiu lleu i demència

Prevenir el deteriorament cognitiu (I): pèrdua de memòria, deteriorament cognitiu lleu i demència

Oferim una sèrie d’articles centrats en el deteriorament cognitiu i la seva prevenció. En primer lloc, però, aclarim quina és la diferència entre les pèrdues de memòria pròpies de l’edat, el deteriorament cognitiu lleu (DCL) i les demències, com la malaltia d’Alzheimer.

Pèrdua de memòria, deteriorament cognitiu lleu i demències

La pèrdua de la memòria sol associar-se a l’edat, tot i que hi ha persones que conserven aquesta i altres capacitats mentals tota la vida. Es pot donar com a conseqüència dels canvis físics, psicològics i socials que es produeixen a mesura que ens anem fent grans.

Sobre alguns d’aquests canvis no és possible incidir, però sobre d’altres sí, i és important fer el que es pugui per tal d’evitar l'evolució de la pèrdua de memòria i el declivi d’altres funcions cognitives.

Establir la diferència entre la pèrdua de memòria pròpia de l’edat i el que s’anomena deteriorament cognitiu lleu no és fàcil. En el primer cas, podríem dir que el signe més evident podria ser la pèrdua de memòria, mentre que en el cas del deteriorament cognitiu lleu, la pèrdua de memòria seria més signitificativa i aniria acompanyada d’un disminució sostinguda d’algunes funcions cognitives. Podríem dir que el deteriorament cognitiu lleu (DCL) es trobaria en un estadi intermedi entre la pèrdua de memòria “normal” i les demències.

La diferència entre el deteriorament cognitiu lleu i les demències, com ara l’alzhèimer, es troba en què una persona amb DCL pot continuar fent les seves activitats i rutines quotidianes mentre que una persona amb demència depèn de les altres en el seu dia a dia. En el cas de les demències, a més de la manca de memòria, es produeix una pèrdua important d’altres funcions cognitives com el llenguatge, el control emocional, l’orientació, etc.

Símptomes de pèrdua de memòria

Alguns símptomes de pèrdua de memòria habituals en la gent gran són:

  • Oblidar el nom de persones que han conegut fa poc.

  • No recordar alguna cosa que acaben de fer (per exemple: si han tancat la porta de casa amb clau, si han deixat un llum encès, …).

  • Oblidar on s’han deixat alguns objectes.

  • No recordar quan ha passat una cosa recent.

  • Oblidar el que s’acaba de dir.

  • etc.

Aquest tipus de dificultats es poden donar en persones grans sanes, que no presenten cap malaltia orgànica o mental, i es poden superar entrenant i treballant la memòria i l’atenció.

En tot cas, és important anar al metge per determinar si ens trobem davant d’una pèrdua de memòria associada a l’edat o d’un cas de deteriorament cognitiu lleu, donat que la detecció precoç del DCL és molt important per prevenir-ne el desenvolupament o fins i tot per evitar l’evolució cap a una demència.

Símptomes del deteriorament cognitiu lleu (DCL)

Alguns símptomes de DCL són:

  • Repetir molt les preguntes.

  • Desorientar-se en un lloc conegut o poc conegut.

  • No saber en quin dia, any o mes ens trobem.

  • Tenir dificultat per aprendre coses noves.

  • Dificultat progressiva per trobar les paraules que volem dir.

  • Abandonament d’algunes tasques quotidianes com anar a comprar, cuinar, etc.

  • Desinterès per les aficions que es tenien.

  • Començar a aillar-se...

En el cas de que a la persona gran se li diagnostiqui un deteriorament cognitiu lleu cal tenir en compte, com veurem en els propers articles, que és possible prevenir i enlentir aquesta afecció a través de l’activitat física i mental, les relacions socials i els hàbits alimentaris saludables.

Persona gran llegint el diari

Fer una cosa tan senzilla com llegir el diari ajuda a mantenir el cervell en forma.

L’avaluació de l’estat de la persona gran als centres i residències de l’IRSJG

A les residències i centres de dia de l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona avaluem l’estat mental dels residents i de les persones grans que venen a passar el dia als nostres centres residencials. Segons les necessitats que detectem, treballem aspectes físics, socials o mentals amb ells, de manera individual o grupal.