Els transtorns de la personalitat

L'altre dia, en una de les activitats de memòria que fem a la residència, una de les residents va dir una endevinalla: "Què és allò que tothom té, fins i tot les pedres del carrer?" La resposta era: el nom. Això em va fer pensar que realment tothom té un nom, i de la mateixa manera, tothom té una manera de ser, un caràcter, una manera de veure el món i de relacionar-se amb ell i amb les persones que l'envolten. Aquesta manera de ser i de comportar-se, la personalitat, depèn dels gens que hem rebut dels nostres pares, depèn de l'educació rebuda i de la cultura en la qual estem inserits, així com també de les experiències viscudes en etapes importants de la pròpia vida, entre d'altres factors.

Els trets de personalitat són, doncs, patrons persistents pel què fa a la manera de pensar sobre un mateix i sobre els altres, de percebre el món i de relacionar-se amb l'entorn. Aquests trets de personalitat conformen l'autenticitat de cada ésser humà, una autenticitat que pot estar més o menys adaptada a la societat en la qual es dóna. Podem dir que hi ha persones més obertes, d'altres més tancades, unes més simpàtiques, d'altres menys; unes més segures, altres més insegures, unes més controlades, altres més explosives, unes més calmades, altres més agressives...

És veritat que ens podem trobar  amb persones que tenen una personalitat "especial", que surt una mica d'allò que podria ésser normal per a nosaltres. Però els trets de personalitat només constitueixen un trastorn quan són inflexibles i desadaptatius, i quan causen un deteriorament funcional significatiu o un malestar subjectiu. Es tractaria d'un patró  de comportament que s'aparta de les expectatives de la cultura del subjecte.

En els trastorns de la personalitat (que n'hi ha de diferent tipologia) s'afecta l'àrea afectiva de la persona, l'activitat interpersonal i el control dels impulsos. Aquests són trastorns difícils de diagnosticar, ja que sovint podem confondre una persona amb un trastorn de la personalitat amb una persona mal educada, agressiva i/o aïllada; també són difícils de tractar.

Hem de ser conscients que a les nostres residències hi pot haver, i de fet hi ha persones grans amb trastorns de la personalitat, i cada vegada n'hi haurà més, i tot i que les residències assistides no són els centres més adequats per a aquesta tipologia de persones, haurem d'estar al cas per afrontar adequadament aquestes situacions, tant els professionals com els propis residents.

Mònica Garcia
Psicòloga del centre
Residència Santa Maria del Tura