CONFINATS PERÒ ACOMPANYATS

Fa més de 2 mesos que els nostres avis estan confinats dins del centre, han estat dies molt durs per tots ells, i també pels que hem estat al seu costat dia a dia (auxiliars, infermeres, psicologa,...), i sense dubte, pels familiars que no han pogut estar aquí per donar el seu caliu i estimació. Us han trobat molt a faltar, no hi ha res que substitueixi l'amor de la família, les abraçades, petons, els somriues i les mirades de complicitat que els omple d'alegria per seguir vivint i lluitant dia a dia.

Per això, perquè ho sabem que sous imprescindibles per la seva vida, hem intentat tenir-vos presents i fer-vos partíceps del seu dia a dia tan a prop com hem pogut. Gràcies per la paciència, la comprensió de la situació i de tots els ànims que ens heu fet arribar, ha estat la força que ens ha fet tirar endavant cada dia.

Us deixo un petit recull d'aquests moments.