La reminiscència

És una manera de reflexionar sobre el passat vital i establir vincles amb el present. És una activitat, per tant, que té a veure amb la memòria, però una memòria d'allò personal.

Per als professionals, és un camí que ens permet conèixer i valorar més bé a les persones que atenem, així com també una via directa per al coneixement històric i quotidià del passat. Així mateix, considerem que és positiu (sobretot en els casos de demència, per totes les emocions positives que implica) que les persones d'edat facin inventari del seu passat i ho comparteixin amb altres que són contemporànies a ells i amb altres que no ho són tant, i és una activitat amb la qual se sol gaudir.

Tanmateix, de vegades ens trobem que costa parlar del passat, perquè la verbalització dels records és, en certa manera, tornar-los a vivenciar, i si les experiències d'algú són molt negatives (o són considerades altament angoixants per a la persona) s'intenta evitar parlar-ne. Pero creiem que tant els records feliços com els tristos han de tenir cabuda en la nostra vida, ja que de tot se n'aprèn, i cal que acceptem la pròpia experiència, perquè tant allò bo com allò dolent forma part del nostre cicle vital i per tant, ha ajudat a formar la pròpia identitat.

Compartir amb altres allò que ens entristeix és una de les millors vies catàrtiques i una manera de refermar qui som, i som tot allò que hem viscut.

Mònica Garcia
Psicòloga del centre
Residència Santa Maria del Tura